Divendres, 14 d'agost de 2015

Divendres, 14 d'agost de 2015

Agafem el tren en Mataró a les 5:50 en direcció a Barcelona. Després de prendre un tallat a l’estació, agafem el tren Alvia cap a Pamplona a les 7:30. En el trajecte del tren, esmorzem un entrepà de pernil. El tren arriba a la seva destinació a les 11:15. Anem al Decathlon de Berriozar per comprar alguns oblits (tovallola...). Per anar a dinar agafem la Línia L17 i ens parem en el carrer Amaya, 22. Caminant arribem al Restaurant Melbourne (carrer Olite, 36). Menjo el menú que consta de verdures de Navarra, lluç al tempura i tiramisú. Tornem caminant a l’estació d’autobusos de Pamplona (carrer Yanguas y Miranda, 2). A les 15:30 comprem els bitllets a Roncesvalles. Sembla que l’autobús sortirà a les 16:00, però és una mala interpretació (això només passa els dissabtes).

Ciutadella de Pamplona

Passegem per la Ciutadella de Pamplona i després anem caminant cap al centre de la ciutat. Veiem per fora l’Ajuntament, la Catedral i carrers emblemàtics com Mercaderes o Estafeta. Comprem la credencial en la botiga La Caminoteca i tornem cap a l’Estació d’autobusos.

Abans d’agafar el bus comprem una mica de menjar per sopar i el primer esmorzar. En una botiga d’un pakistanès unes mininocilles amb bastonets, sucs, galetes i agua. En una botiga de fruita comprem plàtans i préssecs i, finalment, en un forn, una barra de pa de sègol i un paquet de pernil embassat al buit.

Estació d'autobusos de Pamplona

Anem a l’estació i agafem l’autobús. Arribem a Roncesvalles a les 19:15, després d’un trajecte ple de revolts i que el conductor pren amb molta agilitat. En arribar, anem a la recepció. Allà ens expliquen els horaris de l’alberg i altres informacions importants. Demanem el número de les lliteres que ja teníem reservades (158 i 159), reservem l’esmorzar per l’endemà, ens segellen la credencial (punt de sortida) i preguntem on estan les nostres bicicletes. Ens diuen que hem de pagat 5 € per la consigna. Ens acompanya una hospitalera anglesa a recollir les bicicletes. En aquell lloc ens trobem a dos que ja estan muntant les seves bicicletes. Cal afanyar-se. Desembalem les caixes i comencem a muntar-les. En Florenci té problemes amb el fre de la roda davantera que queda frenada. Continuem muntant. Això s’endarrereix.

Muntant les bicicletes

L’hospitalera es comença a impacientar. Ens ajuden els altres nois i acabem cap a les 20:40. Ens hem perdut la missa de benvinguda del pelegrí, que començava a les 20.00. No passa res. L’hospitalera ens acompanya al garatge per guardar-les. Ens explica els horaris del matí. Cal abandonar l’alberg abans de les 8:00. Anem a sopar al menjador (21:10). Ens fem un entrepà de pernil amb un préssec. Un català ens demanà en anglès el greix del pernil per fer una truita (no tenen oli). Posteriorment, truco a casa. El dia ha estat llarg. A les 21:50 anem a les lliteres.

Dissabte, 15 d'agost de 2015

Dissabte, 15 d'agost de 2015


Roncesvalles - Pamplona (Iruña)

Em llevo a les 5:50 tot i que fa estona que estic despert. A les 6:00 comença a sonar el cant gregorià per despertar-se. Recollim tot per anar a esmorzar a un bar que hi ha al costat de l’alberg. Són les 7:10. Poca gent al carrer. És un dia festiu.

Hi ha força cua de clients. Els cambrers no són gaire espavilats.  Esmorzo una torrada, cafè amb llet, mantega, melmelada i un suc de taronja natural. Sortim de l’alberg a les 8:15. Pràcticament no queden pelegrins (l’hora de sortida són les 8:00). Fa una mica de fresqueta, dia ennuvolat, ens posem màniga llarga. Aviat comencem a passar pelegrins que caminen. El primer poble és Burguete. Estan muntant un mercat en el carrer principal i això dificulta el pas.

Passat el poble en un carrer a la dreta (ens ho indica un senyor del poble perquè no estava indicat) el camí es desvia. Aprofitem aquesta cruïlla per ajustar el seient d’en Florenci.

El camí va passant al costat de prats de vaques i ovelles. Un paisatge de pel·lícula. Al cap d’un parell de quilòmetres, la bicicleta em fa un soroll a la roda del darrere. Parem. L’estructura del portabultos ha cedit. Ens una ajuda una parella de pelegrins d’origen andalús. L’arreglem i continuem.

Passat el poble de Burguete. Mare i filla nordamericanes

El camí va passant per ponts, riuets, corriols i alguna pujada empedrada bastant difícil. Cada vegada passem més pelegrins que caminen, que han sortit abans de les 7:00. De tant en tant, parem a veure aigua i menjar alguna galeta. En una baixa amb escales (empedrada) i amb unes fustes en cada graó en Florenci té un ensurt. Mala sort! Només són unes rascades però no ajuden a la moral. Passem per Espinal, un poble on pràcticament tot està al carrer principal que és la carretera.

Hem arribat a Mezquiritz...

Després anem cap a l’alt de Mezquiritz (922 m) que té unes rampes bastant dures. Arribem a l’alt, ens fem una foto i travessem la carretera per continuar el camí.

Els gats de Bizkarreta

Després passem per Bizkarreta (on hi ha un frontó) i faig una foto a uns gats que estaven tranquils davant d’una porta. A la sortida ens presentem davant d’una dura pujada amb un asfalt rugós i de un pendent probablement superior al 15 %. Són uns 800 metres o potser més però el cor queda posat a prova. Passat Lintzoain afrontem el port o alt d’Erro. L’inici és pendent i pedregós... s’ha de fer una parada i respirar a fons.

Ens trobem amb un italià que és la segona vegada que fa el camí però aquest any només de Roncesvalles a Pamplona. Compartim galetes i aigua i ens agraeix mentre explica la seva mala forma física. S’acomiada dient-nos que als 200 metres es tornarà a aturar. Prosseguim el camí i al cap de cinc minuts en que es pot pedalar i en baixada, el passem i ens acomiadem. Sabem que el seu camí i el nostre no tornaran a confluir. Puja i baixa, més aviat amb poc descans, arribem a l’alt d’Erro que coincideix amb un creuament de la carretera. Comencem la baixada, pronunciada, amb molta pedra i perill que ens porta camí de Zubiri.

Puente de la Rabia

Arribem a Zubiri i la primera imatge és el pont de la Ràbia (d’on li ve el nom?). No el creuem però parem. Ens trobem amb dos ciclistes d’Oliva (València) que havien trobat a l’hora d’esmorzar. Els seus plans són dinar a Pamplona i acabar l’etapa en Puente de la Reina. La sortida de Zubiri és impressionant. Pujada asfaltada, de terra, de pedres. Teòricament, segons el mapa hauria de ser més aviat pla fins a Pamplona (¿?). Voregem una fàbrica de magnesites on trobem un grup de noies japoneses. Després arribem a Ilaratz.

Ezkirotz. A la dreta, un senyor amb el qual vam departir

El següent poble és Ezkirotz (dues cases). En Larrasoaña ens unim al riu Arga (que passa per Pamplona). Anem per bosc però les pujades i baixades no paren. Moltes pujades s’han de fer caminant. En Zurianin es creua el pont i durant 500 metres anem per carretera. Tornem a l’esquerra per agafar el camí prop del riu.

Pizza en Irotz

Arribem a Irotz i com que estem cansats (són les 13:35) i sembla que comença a ploure, parem en un bar que fan unes pizzes extraordinàries i dinem en el porxo que hi ha davant.

Arriben dues noies (de Barcelona i Torí) que passen caminant i es paren a dinar. Entaulem conversa. Mentrestant, continuen passant pelegrins caminant i en bici. Passen dues noies, una de Venezuela, que hem conegut abans i que porta el canvi dels pinyons trencat. Volen arribar a Pamplona perquè els hi arreglin en el Decathlon (¿?). Ens acomiadem i seguim. Falten uns nou o deu quilòmetres per Pamplona.

Qui havia dit que seria fàcil?

Puja i baixa, seguint el curs del riu Arga. En Zabaldika hi ha dues opcions. Agafem la que va per un curs fluvial magnífic encara que és un parell de quilòmetres més llarga que l’altra.

Passeig fluvial del riu Arga.

Passem per Huarte i Burlada i, finalment, entrem en Pamplona pel Puente de la Magdalena i les muralles. La darrera pujada empedrada és infernal però estem arribant a Pamplona on farem nit. Avaluem dos albergs (Albergue Plaza de la Catedral i Albergue Jesús y Maria). Ens quedem en el segon. Aparquem la bici al vestíbul i ens acomodem. Després de dutxar-nos i conèixer un alemany que em demana pasta de dents, rentem la roba i marxem a l’exterior.

Cafeteria Iruña

Una cervesa a l’Iruña (Plaza del Castillo) i menjar uns pinxos magnífics fan que acabem el dia. Ara toca descansar. Hem fet 50 quilòmetres.

Diumenge, 16 d'agost de 2015

Diumenge, 16 d'agost de 2015

Pamplona - Los Arcos

Ens llevem cap a ¼ de 8. Arreglem les bicis i anem a esmorzar a l’únic on trobem obert (La taberna – una pastisseria centenària). Sortim a pedalar a les 8:15. L’aire és fresc. La ciutat està adormida. És diumenge. Alguns fan esport, de tant en tant un cotxe. Anem cap a la part sud de Pamplona (Zona Universitària) travessant parcs i avingudes i veiem alguns pelegrins que caminen.

Per cert, un grup de pelegrins impresentables han fet un comiat esplendorós des de ¾ de 4 a ¼ de 5. A tot arreu hi ha maleducats!

La idea és anar a Puente de la Reina saltant o evitant el tros de l’Alto del Perdón (el volem indultar!). Volem anar a Astrain però un senyor ens diu que és una autovia. Sembla que tindrem problemes. Dos ciclistes autòctons ens expliquen que hi ha una carretera (l’antiga N-111) que va cap allà. Després d’algunes pujades passem per Zizur Menor i després Zizur Mayor. Anem cap a Paternain. La carretera és tranquil·la. Abans d’arribar al poble, que es veu a 100 metres, un stop ens indica que hem d’anar cap a l’esquerre, incorporant-nos a la N-1110. Passem per Muru-Astrain i després Astrain. Allà un senyor ens anima dient: “Ánimo muchachos! Cuatro km de puerto y ya teneis Puente”. Es refereix, evidentment, a Puente de la Reina. En una marquesina a la sortida del poble fem una aturada tècnica. Mengem galetes, prunes i bevem aigua. Ens esperen 4 quilòmetres (o més) de port.

Comença la part més dura!

Primer el pendent és relativament suau fins que es passa per un cartell que indica “Abierto” (per l’època de la neu). La pujada és forta i ens passa un ciclista que ens anima i l’autobús “La Estellesa”. Arribem a l’Alto del Perdón encara que a la dreta hi ha un cartell que indica que el mirador està a 6 quilòmetres (per l’antiga carretera, és clar!).

Molins de vent a l'Alt del Perdón

Passem por sota del viaducte i a l’esquerre es veuen els molins de vent que es veien des de Pamplona. La baixada és molt ràpida i unes quantes rectes (on també s’ha de pedalar) ens porten a Legarda i, posteriorment, a Puente de la Reina. Parem en l’Hotel Rural Beridean on ens mengem sis pinxos amb unes cerveses sense alcohol. Compartim el temps amb dues pelegrines que fa dos dies que estan allà. Sortim pel carrer principal, que travessa tot el poble, i ens deixa en el pont romànic.

Puente de la Reina

Creuem el pont i tornem a agafar el camí. La calor comença a collar de valent. La pista té molta pedra solta i poca ombra. Aviat comença una pujada que sorprèn (encara que sabíem de la seva existència) però el millor està per arribar.

Pujada brutal. Cal arrossegar la bicicleta!!!

La següent és brutal i amb prou feines podem arrossegar les bicis fins a dalt de tot (a l’altura de l’autovia). En arribar, una suau baixada ens porta a Mañeru.

Plaza de los Fueros - Mañeru

Parem una estona en la Plaza de los Fueros i seguim el camí passant per una pista estreta i empedrada (antiga via romana?).  El camí continua passant per camps de vinyes i a la vista tenim el poble de Cirauqui. Després d’un parell de pujades per carrerons estrets, parem en una botiga de queviures que té unes taules al carrer. Ens prenem unes coca-coles i aigua pels bidons. Fem passar l’estona perquè la calor és forta i van passant pelegrins a peu. Dues noies de Barcelona es paren i xerren el típic (d’on veniu, a on aneu, d’on sou...). La seva idea és arribar a Logroño (avui, evidentment, no). No tenen més dies. Un noi ens diu que hi ha un camí alternatiu per evitar unes escales en el poble. Li fem cas i girant per l’església ens el tornem a trobar. Ens indica que hi ha un tros de calçada romana i un pont en mal estat i que s’ha de fer a peu.

Observa, observa....

Abans de baixar per la via romana cal veure a l’esquerre un mapa del món fet amb espígol plantat! La baixada de la via romana amb molta pedra ens condueix al pont que és... Només cal dir que les bicicletes s’havien de passar entre dues o tres persones.

Estat de la via Romana

En aquest punt ens trobem amb en Guillermo (Madrid, en bici) al qual ajudem i ens ho agraeix eternament. Amb ell havíem coincidit en l’alberg de Pamplona. Després la pujada continua però es pot fer en bicicleta fins a unes baixades de pedra molt grossa, que acaben desembocant en un camí d’escales, que la meva intuïció ens permet salvar, però no fent drecera sinó fent més camí. És igual! Passem per un túnel on avancem a un grup d’anglesos i veiem Lorka que ens rep amb els braços oberts i una pujada de ciment amb ones. Seguim la carretera cap a Villatuerta i, finalment, Estella.

Estella - Lizarra

El pas pel carrer principal d’Estella (Lizarra) ens fa pensar en la monumentalitat i història d’aquesta població. A la sortida volem menjar alguna cosa però no trobem res obert. Ens informem i ens diuen que hi ha carretera fins Los Arcos, més curta que el camí. Pujada, rotondes, benzineres de low cost, tot tancat. Arribem a Ayegui on trobem un bar obert i mengem una mica i bevem. Xerrem amb parroquians, amb l’amo i amb una parella que ella és originària de Barcelona.

Monestir d'Irache. Al fons, muntanya de Montejurra

Passat el poble, a l’esquerre es veu el Monestir d’Irache, darrere la muntanya de Montejurra (relacionada amb els carlins, que tenen el seu museu a Estella – Lizarra). Més endavant hi ha la indicació de la Fuente del Vino (que no passem). Sis o set quilòmetres de pujades, rotondes, aturades, aigua, cansament...

Alguna petita baixada que s’agraeix i arribem a Azkueta. Pugem paral·lels a l’autopista, a l’esquerre queda Vilamayor. Creuem per sobre de l’autopista i passem per Barbarín. Després de vuit, deu o no sé quants quilòmetres arribem a Los Arcos.

Recta interminable. Al fons, Los Arcos

La recta d’arribada és interminable. El poble està en festes. Hi ha espectacle taurí a la plaça del poble, gent vestida de festa amb mocadors taurins, xurreries ambulants... Preguntem per l’alberg municipal de pelegrins i amb poques forces però moltes ganes arribem. Sortosament hi ha places lliures. A més, som els únics ciclistes. L’alberg es diu Isaac Salvador. Fem la bugada, dutxa i... descans. Al cap d’una hora i mitja arriben una parella (mare i filla) que fan el camí en bicicleta i que havíem passat després de Puente de la Reina. En Florenci no s’està d’anar a felicitar-les. Congratulations! Congratulations!

Los Arcos - Ja hem sopat.

Anem a sopar al poble, passant pel Portal de Castilla. El poble està de festa i costa trobar una taula.Finalment, ho aconseguim però al cap d’una estona comença a ploure i hem d’entrar a cobert.

Hem fet 66 km.

Dilluns, 17 d'agost de 2015

Dilluns, 17 d'agost de 2015

Los Arcos - Nájera

A ¼ de 7 ens despertem i comencem una nova jornada. A les 7:30 anem al poble a esmorzar. El poble està superant la nit anterior que ha estat de festa major. En el primer bar (que havíem sopat) ens diuen que “tancat”, tot i que estan traient els cartells indicatius. En el segon, que està al costat, ho aconseguim. Croisant, suc i cafè amb llet. De tornada a l’alberg, ens trobem a la mare i la filla americanes. A les 8:00 en punt, després d’un petit intent de pluja, sortim al camí.

La sortida del poble és en lleugera pujada però el camí és ample. Oliveres i vinyes ens acompanyen en els primers quilòmetres que es fan fàcils i ràpids. El camí és ample i hi ha una gran quantitat de pelegrins que caminen.

La pista, després d’alguna pujadeta i baixadeta suau, desemboca en una carretera cap a l’esquerre que ens porta a Sansol.

Passem per la plaza Mayor i cap a l’esquerre seguim el camí que en pocs quilòmetres ens porta a Torres del Río.

Una baixada amb dos revolts i es torna a agafar el camí en un trencall esquerre-dreta. En Florenci que va primer no veu el segon senyal i continua recte. Malgrat l’esprint que faig, com que m’he parat a fer una foto, no puc agafar-lo i a força de crits, en un d’ells, em sent i li dic que torni. Fem algun quilòmetre extra i tornem al trencall – corriol. La baixada és estreta – tècnica – alicatada.

El camí segueix amunt i avall, de vegades creuant la carretera o anant una estona per la vorera. Aquests trencacames, escales i molta estona d’empènyer la bicicleta ens demostra que els que havien dit que el camí era fàcil no deien tota la veritat.

Això dura uns onze o dotze quilòmetres, més d’una hora i mitja, en la qual anem veient pelegrins caminants que passem quan hi ha baixada i ens tornen a avançar a la pujada.

A dalt d’un turonet passem per una ermita amb avituallament pelegrí. Finalment, agafem una pista ampla que ens porta a Viana.

Plaza del Coso - Viana

L’arribada al poble és de dues pujades, molt costerudes, que desemboquen en la Plaza del Coso (té pista esportiva i plaça de toros). Seguint el camí principal s’arriba a la Plaza de los Fueros, on parem i ens cruspim un parell de pinxos. Ens passa un noi italià (de Torí) que té problemes mecànics (ha d’arreglar el canvi) i un noi francès (de Nantes) amb el qual departim una estona.

Església de Viana

Seguim el carrer principal de Viana i sortim del poble veient l’estructura d’una església romànica – gòtica, de la qual només queden les parets. Un parell de revolts en baixada i sortim del poble per una pista pedregosa. Al cap d’uns quants quilòmetres passem per l’ermita de la Virgen de las Cuevas i després d’un tros empedrat amb pujades i baixades, Navarra ens diu “adéu” i entrem en la Rioja.

La Felisa

Se segueix el camí entre pins i aviat s’arriba a l’avituallament de la clàssica “Felisa”. En aquest punt emblemàtic coneixem a l’Arsenio (un noi de Rubí) que ens fa una foto amb la Felisa i a més se sorprèn de les prestacions de la meva bicicleta (sense suspensions ni protecció de gel en el seient). El camí ara passa a la vora del riu Ebre, per una senda entre pins.

Pont sobre l'Ebre - Arribada a Logroño

Estem a prop de Logroño. Un parell de rampes, algun soterrani i arribem a la capital de la Rioja, passant per un pont de pedra.

Ara s’ha d’anar a poc a poc, seguint el sentit de la circulació. Passem per la Plaza de la Catedral (la Redonda) i després per uns carrers del casc antic que ens porten cap a la sortida de la ciutat.

En la cafeteria Iguazú, parem i dinem (pinxos de truita de patata, de pernil i pebrot, cerveses i cafès). Reprenem el camí cap a la Caserna de la Guàrdia Civil i cap a la dreta ens dirigim al Parque de la Grajera.

Parque de la Grajera

Moltes ciutats haurien de copiar. Una meravella! Probablement, fem un parell de quilòmetres pel par que ens condueix cap a una pista asfaltada plena de gent fent esport (corrent, patinant,..) Aviat arribem a l’embassament de la Grajera.

Embassament de la Grajera

Una altra meravella! Seguim les àrees recreatives. Parem en una d’elles per prendre les postres (prunes). Ens trobem amb una noia de Barcelona que ha fet un alt en el camí. La seva intenció és arribar a Navarrete. Seguim la pista ampla però amb pedra i que va fent pujada i aviat es veu en la llunyania Navarrete.

Després de fer una altra aturada per beure aigua, arribem a Navarrete que també ens rep amb una pujada i festes patronals.

Navarrete

Passem pel mig del poble i ens trobem amb una parella en bicicleta i que havien sortit de Viana.

Sortint del poble, un tros de carretera cap a la desviació a l’esquerre del camí. Ens acomiadem i seguim el camí que té pedra i pujada però contràriament als dies anteriors, aquestes pujades es poden fer. Després d’una altra aturada per menjar un plàtan seguim a Ventosa, que ja es veu en la llunyania.

Ens anem acostant , seguint la propaganda de color groc d’un hotel. Arribem a Ventosa i cap a l’esquerre, en una baixada inicial, prosseguim el camí.

Primer unes baixades i pla, però després d’uns vuit quilòmetres de pujada però que al final es fa més dura,

Monuments de pedres, obra dels pelegrins.

amb pedres i acaben amb monuments de pedra fets pels pelegrins.

Dalt de tot, descansem i seguim el camí cap a Nájera, que primer és de baixada estreta i pronunciada i després ampla i més suau.

Després d’uns sis quilòmetres i una pujada final, veiem un camió – caravana que ven refrescos i sucs de fruita natural. L’amo és un personatge curiós. Es tracta d’un pintor (els quadres estan a la vista), que després d’atendre els clients, continua amb la seva pintura. A més de prendre un suc, parlem amb un pelegrí que ve de Brescia (Itàlia).

Albergue de Nájera - Fantàstic!!!

Seguim el camí i en uns vint minuts arribem a l’alberg Municipal, després d’haver passat per un altre que estava ple. Ens reben molt atentament i fem la rutina habitual de cada dia.

Després anem al poble, passant per la Colegiata de Santa Maria i un pont que travessa el riu Najerilla. Prenem uns pinxos i tornem cap a l’alberg.

Hem fet uns 60 quilòmetres.

Dimarts, 18 d'agost de 2015

Dimarts, 18 d'agost de 2015

Nájera - Villafranca de Montes de Oca

Començo el dia recordant la magnífica nit d’ahir a l’alberg. Molts italians, barcelonins, alguns alemanys... En el vestíbul es celebren un parell d’aniversaris, es toca la guitarra i d’ukelele, un senyor de 88 anys del poble (ve cada dia a l’alberg) canta jotes, cantem “El meu avi”, cançons dels Beatles i alguna coreografia de les noies alemanyes.

A les 6:45 ens llevem. Pleguem les coses i cap a les 8:00 sortim de l’alberg. Anem en bicicleta a algun bar obert per poder esmorzar. En el primer que entrem, entre que hi ha uns quants clients i que el cambrer no se’ surt, decidim marxar. Aviat trobem un altre en el que només estem nosaltres.

Demanem l’esmorzar habitual (continental). A les 8:25, després de veure el resum de les notícies del dia anterior (l’Athletic de Bilbao guanya la Supercopa després d’empatar 1 – 1 amb el Barça) comencem el camí.

Sortida de Nájera.

La sortida de Nájera és espectacular, amb una pujada de més d’un quilòmetre i amb un pendent superior al 10 %. Comencem bé.

Arribats a dalt, després de passar per una pineda, comencem a passar per camps d’oliveres i vinyes.

Camps de vinyes.

Moltes vinyes.

El camí és ample, la temperatura és bona, veiem molts pelegrins caminant (molts d’ells de l’alberg Municipal de Nájera).

El camí en ascens ens condueix a Azofra. En aquest poble, parem una estona i comprem plàtans i préssecs. Passat el poble hi ha una baixada que ens porta a una vall, on continuem veiem camps de vinyes i ja es comencen a veure els camps de blat.

Camps de blat i caçadors.

El color groc del blat segat serà un fons que ens anirà acompanyant a partir d’ara.

De lluny es veuen uns caçadors que estan ensinistrant els gossos en els camps de blat i a la distància i seguint el camí molt pedregós, es veu l’inici del que serà la pujada a Cirueña.

La pujada és pedregosa, aspra, poc amigable. En una parada a mitja pujada es pot veure a l’esquerre una part d’un camp de golf que no té cap sentit “urbanístic” en el lloc de secà que l’envolta.

Continuem la pujada i al final hi ha una parada amb avituallament pels pelegrins on només s’ha de donar la voluntat. Ha estat una iniciativa de dos nois en atur.

Ens aturem, bevem dos sucs, ens segellen la credencial i els donem uns euros. Ens pregunten a on volem arribar (a Atapuerca) i ens diuen que no hi ha cap problema, només haurem de sortejar el port de la Pedraja. La ruta, fàcil.

Ens veuen bé, confien en nosaltres, en les nostres cames. Seguim el camí cap a Cirueña, que és un poble amb poca història, de nova construcció i sobre tot, amb camp de golf.

A partir d’aquí i després de passar el poble, que malgrat no tenir gaire història té uns carrers molt llargs, cases i cases adossades, algunes d’elles d’estil alpí (¿?), arribem al final. Fem un parell de revolts en baixada i tornem a agafar el camí empedrat amb baixades i pujades que ens condueix a Santo Domingo de la Calzada. Cal remarcar la baixada final que hi ha des d’un turó on es veu el poble. Aquesta perillosa baixada és molt pedregosa, amb pedra grossa i solta, amb molt de desnivell i amb pedra descarnada, enganxada al terreny.

Unes llargues rectes ens condueixen a les afores de Santo Domingo. Agafem el camí que travessa tot el poble i que també passa per l’església – catedral on estan les gallines (“Donde la gallina cantó después de asada”).

Ens aturem davant d’un bar i ens mengem uns pinxos. Coincidim en aquest punt amb dos nois de Burgos (un d’ells del poble d’Arlanzón, que està escrit en el maillot que porta) i que tornen a casa seva.

Ens expliquen una mica l’etapa que ens queda, que segons ells, és fàcil excepte la Pedraja.

Aquest nom ha sortit ja dues vegades i fa mal anímicament a en Florenci, que no va sobrat de forces.

Abans de prosseguir el camí, mirem d’ajustar el canvi de la bicicleta. Finalment, en el tercer taller ho fem (només calia una mica d’oli) i comprem dues fundes de gel pel seient. En sortir de Santo Domingo no trobem les fletxes grogues. Anem deambulant pel poble i unes veïnes ens indiquen el camí correcte. Ens posem crema solar perquè el dia promet. Passem el pont que segons la llegenda va ser construït pel Sant i que està sobre el riu Oja.

Carretera cap a Burgos. A l'esquerre, el camí.

Li pregunto a en Florenci com està de forces per si li sembla bé agafar la carretera N-120 fins a Belorado (hi ha uns 21 o 22 quilòmetres) i ens estalviem una mica el camí de pedra solta. Diu que sí. L’agafem. Al cap d’un quilòmetre posa peu a terra. L’espero. Passen molts camions. Caminem per la vorera, per un correaigües, travessem un corriol de cards i sortim a un pont que passa per sobre de la carretera i ens incorporem al camí.

Una recta en pujada ens porta a Grañón. Pugem per una rampa i seiem en uns bancs. Aprofitem per menjar: ametlles, galetes, aigua...

El Camino en la província de Burgos.

Després d’uns ¾ d’hora reprenem el camí, travessant el poble. Al cap d’uns pocs quilòmetres arribem a la separació de províncies i comunitats autònomes (Logroño – Burgos, La Rioja – Castella i Lleó).

En el primer poble de Burgos (Redecilla del Camino) ens aturem per dinar en l’únic bar, amb una atenció desastrosa i un preu... La propietària està més preocupada pels seus clients habituals i per les festes del poble. Nosaltres som clients de segona.

Pila Baptismal de Redecilla del Camino.

D’aquest poble només cal remarcar la Pila Baptismal que està en l’església parroquial (just davant del bar).

Al cap de pocs quilòmetres, Castildelgado. Fem una petita aturada per millorar els ànims. El camí va a prop de la carretera, travessant Vilora de Rioja, Villamayor del Río i una baixada final ens porta a Belorado.

El poble deu estar en plena “siesta”. Costa trobar un bar obert per prendre un gelat. Seguim el camí aplicant el pla B. No anirem a Atapuerca i ens quedarem en la base de la Pedraja, per mirar d’atacar-la l’endemà.

Aturades per ajustar el seient, que sembla no acabar d’ajustar-se, per beure aigua, caminem amb la bicicleta, xerrem i anem passant poblets: Tosantos a uns cinc quilòmetres és el primer, després Villambista, Espinosa i, finalment, a les 19:00 arribem a Villafranca de Montesdeoca.

Afortunadament, aconseguim dues places a l’Albergue Municipal.

Sopem en un bar que hi ha a l’altra banda de la carretera un menú pelegrí.

Hem fet aproximadament uns 56 Km.